27-10-2020 / L’Atles de la biodiversitat de Barcelona, una eina en línia que recull una bona part de les espècies de flora i fauna de la ciutat, amplia el nombre d’espècies que es documenten.
Aquesta ampliació s’ha fet a partir d’un inventari realitzat amb diverses fonts: projectes de ciència ciutadana, ICO (Institut Català d’Ornitologia), Galanthus, Oxygastra, uBMS (Urban Butterfly Monitor Scheme), CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), UB (Universitat Barcelona), UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) – CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i altres entitats, BR (Barcelona Regional), BCASA (Barcelona Cicle de l’Aigua, S.A.) i PIJBIM (Institut Municipal de Parcs i Jardins).
Gràcies a aquest treball conjunt s’ha pogut analitzar la presència de 42 espècies de papallones, 19 espècies de mamífers, 3 d’amfibis i 10 de rèptils, les basses naturalitzades amb les espècies de plantes i animals que hi viuen i 28 comunitats vegetals situades a Tres Turons, Montjuïc i la franja de Collserola, enteses com a grups de plantes que creixen en un mateix indret en unes condicions específiques.
Aquestes tipologies de flora i fauna s’uneixen a les que ja recollia l’Atles de la biodiversitat: més de 200.000 exemplars d’arbres de 441 espècies, les 1.191 espècies vegetals presents als parcs, jardins, places i espais verds i els ocells que fan niu a la ciutat. Tot plegat permet tenir un mapa de la biodiversitat de Barcelona per consultar quina fauna i flora hi ha a cada barri o fer una cerca amb una adreça concreta per conèixer el que hi ha al voltant.
L’Atles de la biodiversitat ofereix el nom científic i el comú de cada espècie, una petita descripció i en alguns casos veure’n una fotografia o una il·lustració. L’aplicació també permet veure el grau de cobertura vegetal de la ciutat o índex de vegetació de diferència normalitzada (NDVI), que serveix per conèixer la quantitat, qualitat i desenvolupament de la vegetació vista des de l’aire.
Per tant, es tracta d’una eina pedagògica tant per a la comunitat educativa com per a la ciutadania general, oberta i descarregable que té com a objectiu compartir el coneixement i facilitar noves aplicacions, entenent la biodiversitat com a un element clau per fer front als reptes davant l’emergència climàtica.
La fauna a la ciutat
Actualment a la ciutat s’han detectat 532 espècies d’animals, vertebrats i invertebrats, que formen part de la biodiversitat en la trama urbana.
– 19 espècies de mamífers (11 protegides) entre les quals hi ha 9 espècies de ratpenats.
– 169 espècies d’ocells observats a tot el municipi (120 protegides).
– 83 espècies d’ocell que fan niu a la ciutat (52 protegides).
– 10 espècies de rèptils (totes protegides).
– 3 espècies d’amfibis (2 protegides).
– 42 espècies de papallones diürnes.
– 16 espècies de libèl·lules.
– 73 espècies de llimacs de mar.
– Altres espècies d’invertebrats (48 d’aranyes, 61 d’escarabats, 27 de mosques, 32 de cargols, 23 d’abelles, vespes i formigues i 9 de saltamartins.
La biodiversitat urbana ha canviat a Barcelona al llarg dels anys. La creació de nous hàbitats i la millora en la gestió permeten que hi pugui haver més espècies d’animals vertebrats i invertebrats i que el nombre d’exemplars de cada espècie pugui augmentar per la pròpia mobilitat dins de la ciutat.
Des de fa anys l’Ajuntament de Barcelona ha reforçat la infraestructura per a la fauna i ha instal·lat, entre 2016 i 2020, un total de 387 estructures a la ciutat i més de 321 intervencions de conservació d’aus en edificis:
Hotels d’insectes: 40
Espirals d’aromàtiques: 5
Cúmuls de troncs: 6
Caixes niu per a ratpenats: 53
Nius per a eriçons: 8
Biotroncs: 22
Piràmides de fusta: 4
Rocalles: 9
Fangars per a orenetes: 2
Menjadores per a ocells: 24
Rampes per a amfibis: 15
Caixes niu per a ocells: 199
El projecte de naturalització de les basses dels Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer ha permès recuperar la granota verda, que ha assolit una estabilitat de la població i la màxima capacitat de càrrega de l’espai. L’any 2007 hi havia unes 390 granotes verdes al jardí i el 2019 la població era d’un miler. Les granotes ja s’han començat a moure cap a altres espais verds de Montjuïc, aconseguint una colonització natural. El tòtil i la reineta, dues espècies protegides, també tenen presència en diferents jardins de la ciutat on, gràcies a la gestió municipal, també han arribat a la colonització natural.
La introducció d’estructures per afavorir la presència de fauna, també ha deixat resultats remarcables pel que fa als esculls marins submergits, que han atret una diversitat remarcable de fauna marina, com per exemple 73 espècies de llimacs de mar.
Els herbassars dels espais verds també esdevenen un hàbitat que ha permès l’increment de les poblacions de papallones. Si bé és cert que el confinament viscut els mesos de primavera a causa de la Covid-19 va contribuir al creixement de la biodiversitat a la ciutat, cal posar en valor que una millor gestió del verd afavoreix l’augment de la fauna. Actualment s’han documentat 42 espècies de papallones diürnes a la ciutat, enguany s’han observat 828 exemplars en 27 parcs de la ciutat, mentre l’any 2019 el nombre d’exemplars observats va ser de 407.
La flora de Barcelona
La flora de la ciutat és rica i és canviant. La millora dels hàbits de gestió del verd permet que hi hagi més diversitat, més abundància i de més qualitat que afavoreix la biodiversitat i la presència de fauna. Aquesta gestió a més, permet un ús sostenible dels recursos, la protecció del patrimoni natural i esdevenir una ciutat amb més verd, que té un paper clau per esmorteir la contaminació.
Actualment, la flora present en la trama urbana és la següent:
– 441 espècies d’arbres, amb un total de 243.208 exemplars a la ciutat.
– 1.191 espècies de plantes ornamentals als parcs i els jardins de la ciutat.
– 200 herbes urbanes.
– 9 espècies d’orquídies.
– 113 espècies de líquens.