L’Ajuntament de Barcelona ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 897/2017 de l’Estat que regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció dels consumidors domèstics d’energia elèctrica.
Des de la institució es considera que el Reial Decret és contrari a la Constitució i a la Directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea que regula el mercat elèctric, i que a més vulnera les competències exclusives en matèria de serveis socials que té assumides Catalunya i el mateix municipi de Barcelona.
L’informe previ a la interposició del recurs posa el focus principalment en el fet que el reial decret assegura que els possibles descomptes en la factura dels consumidors vulnerables severs només es podrien aplicar en aquelles persones ateses prèviament pels serveis socials d’una administració autonòmica o local, que s’hauria d’haver compromès a fer-se’n càrrec del 50% de la factura.
D’aquesta manera, fixa que l’atenció dels serveis socials sigui allò que permet definir l’exclusió social, quan en realitat l’atenció només es pot entendre com una política orientada a eliminar aquesta situació d’exclusió. A més a més, l’informe considera que es vulnera la directiva europea que contempla la possibilitat de definir el subministrament elèctric com un servei públic en determinades circumstàncies.
El recurs, interposat davant del Tribunal Suprem, es troba en fase d’admissió. Un cop es disposi de l’expedient administratiu que ha de remetre el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital es podrà formular la demanda i argumentar en profunditat els motius del recurs, que poden ser ampliats en relació als que s’han fet constar en l’informe previ a la seva interposició.
Cal tenir en compte també que el recurs és independent del fet que l’Ajuntament de Barcelona, així com d’altres ciutats de l’Estat, ja van advertir que la regulació estatal era insuficient per preservar els drets energètics de la ciutadania. En concret, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ha calculat que el 43% de les 10.000 llars que Barcelona ha atès enguany per qüestions de pobresa energètica quedarien desprotegides en cas d’aplicar-se el reial decret. També calcula en 1,67 milions d’euros el cost mínim anual que tindria per a les administracions cobrir el cost de la factura d’aquestes llars vulnerables només a la ciutat de Barcelona.
Les primeres sancions
A banda del recurs, i tot recordant l’aposta compartida entre l’Ajuntament, la Generalitat de Catalunya, la Taula del Tercer Sector Social, l’Aliança contra la Pobresa Energètica i el Síndic de Greuges per defensar la vigència de la llei 24/2015, el consistori ha notificat també tres propostes de resolució a Endesa que inclouen sancions per valor de 70.000 euros cadascuna, en comprovar que no s’havia demanat als Serveis Socials municipals el preceptiu informe d’exclusió residencial abans de procedir al tall de subministrament elèctric.
A més a més, hi ha dues propostes de resolució més que es notificaran en els propers dies, motivades per les mateixes circumstàncies. Es tracta de les primeres cinc sancions de l’Ajuntament de Barcelona que sumarien en total 350.000 euros.
Es tracta de talls que es van produir un cop aprovada la llei 24/2015, tots ells en llars habitades per persones vulnerables i que han sigut detectats a través d’un dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE) que Barcelona va posar en marxa el mes de gener passat. La quantia de la sanció s’ha fixat en base a allò que disposa el Codi de Consum català, tot i que aprecia com a circumstància atenuant que la companyia va procedir a restablir el servei elèctric un cop el cas va ser notificat.
“El nostre objectiu no és sancionar, però sempre hem dit que serem molt estrictes en demanar el compliment d’una llei vigent, que ha estat validada pel Tribunal Constitucional, i que ha de servir de garantia perquè tothom tingui accés a uns subministraments bàsics independentment de la seva condició econòmica”, ha assegurat en roda de premsa la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz.
Deja una respuesta