L’Ajuntament de Barcelona ha comprat a la societat Olopte 92 SL, els edificis dels números 7, 9 i 11 del carrer Lancaster, al barri del Raval, al districte de Ciutat Vella, per evitar que els inquilins d’aquesta finca siguin expulsats de casa seva i per preservar així el dret a l’habitatge en una zona amb una gran demanda residencial.
En total, l’Ajuntament adquireix 41 pisos, amb residents, que són els que sumen les tres finques (Lancaster, 7 té 15 habitatges; Lancaster, 9 en té 12, i Lancaster 11, en té 14). I pagarà per l’adquisició dels tres edificis 5.658.512 euros.
Els veïns del carrer Lancaster van alertar de la seva situació fa mesos. Viuen en una zona sensible, propera a la Rambla i al Palau Güell. Els edificis han estat visitat en els darrers mesos per diferents possibles compradors. Es tracta d’immobles que requereixen un manteniment des de fa anys. Els llogaters, a més a més, tenen contractes fraudulents, la qual cosa posa en perill la seva continuïtat als habitatges en cas que la finca continuï en mans privades.
Donada la pressió que pateix la zona, des de l’Ajuntament i en concret des del Districte de Ciutat Vella, s’han destinat molts recursos i molts esforços per fer un seguiment d’aquestes finques, i per tal d’evitar l’expulsió dels veïns, i finalment es va optar per la compra de l’immoble. Les negociacions amb la propietat es van iniciar fa mesos i es van reforçar amb l’aprovació d’una proposició a la Comissió de Drets Socials presentada pel grup municipal d’ERC que instava a la compra d’edificis. La proposició incloïa la compra del número 13 del carrer Lancaster, que no ha estat possible.
Els immobles dels números 7, 9 i 11, doncs, passaran a formar part del parc d’habitatge de lloguer públic de Barcelona i les gestionarà el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona (PMHB).
Per tant, les famílies que hi viuen no seran expulsades de casa seva i podran continuar pagant un lloguer, en aquest cas a preu assequible, en funció dels seus ingressos, i sempre i quan compleixin amb els requisits necessaris per accedir a un habitatge públic. A tal efecte, un cop formalitzada la compra, començarà la fase de diagnosi per part dels serveis municipals de cadascun dels casos.
Com en anteriors adquisicions de finques senceres que està portant a terme l’Ajuntament de Barcelona, es tracta d’una decisió excepcional que s’ha pres atenent a la problemàtica social concreta d’aquests edificis d’habitatges, i atenent a la instrucció interna municipal que estableix uns criteris de priorització en l’adquisició de finques. En aquest cas, es donen les circumstàncies i les condicions per procedir a la compra:
– Les finques estan ubicades en una zona de forta demanda residencial i amb una pressió especulativa intensa en habitatge.
– Els edificis han patit processos de conservació coercitius i sancionadors.
– Els edificis es troben en una zona on fa més de 13 anys que està pendent l’execució d’un pla especial urbanístic.
L’Ajuntament de Barcelona, a través del Pla pel Dret a l’Habitatge 2016-2025, ha engegat una política d’adquisició de finques combinada amb la constitució de drets reals per tal d’incrementar el parc destinat a habitatge de lloguer assequible, amb l’objectiu de garantir l’accés a l’habitatge a la ciutadania.
Entre els diferents mecanismes que s’han posat en marxa per mobilitzar habitatges cap al parc de lloguer assequible (nous incentius a la Borsa de Lloguer de Barcelona, cessions temporals per part de les entitats financeres, col•laboració amb entitats del tercer sector com Hàbitat3, exercici de la disciplina en l’habitatge en aquells casos en què s’incompleix la llei del Dret a l’Habitatge de 2007, etc.) l’Ajuntament inclou l’adquisició de finques per destinar-les a lloguer social o assequible.
Els criteris que s’estableixen per determinar la compra d’una finca els marca la legislació vigent, i es complementen amb una instrucció municipal que marca tot un seguit de criteris objectius per tal de seleccionar i prioritzar aquelles adquisicions que permeten complir amb els objectius de proveir d’habitatge públic i garantir el dret fonamental a un habitatge digne, donat que per raons pressupostàries no es pot fer front a l’adquisició massiva de béns.
Deja una respuesta