El percentatge de joves que no estudien ni tampoc treballen a la ciutat de Barcelona es situa en el 13,2%. És inferior a la mitjana catalana i espanyola, que se situen en el 15%, però superior a la mitjana de la Unió Europea a 28, que es situa en el 12%.
Són dades recollides a l’informe Joves amb necessitat d’inserció educativa o laboral, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per l’Observatori de la FP de la Fundació BCN Formació Professional sobre dades de la província de Barcelona i per a la qual s’ha fet una estimació referent a la ciutat.
L’Estudi detecta clarament que en les etapes de transició al món laboral d’aquest col·lectiu falta un acompanyament personalitzat per part de les institucions i l’administració pública. També es fa evident la necessitat de comptar amb dades de la ciutat de Barcelona de forma actualitzada, i registres únics compartits entre l’administració educativa, la laboral i els serveis socials, que permetria un acompanyament més eficaç i una actuació més preventiva.
El perfil de la persona jove a Barcelona que no estudia ni treballa és el d’un home de nacionalitat espanyola solter, amb un nivell d’estudis d’ESO o inferior, amb progenitors que tenen estudis de fins a segon grau. L’exclusió del sistema educatiu i laboral afecta més els www.barcelona.cat/premsa 2 homes que les dones, i afecta molt especialment les persones d’entre 20 i 24 anys.
Una dada destacable és que en el 69,4% de les llars dels joves que ni estudien ni treballen, hi ha una altra persona que també està a l’atur, i en un de cada cinc casos, tots els membres de la llar estan desocupats. Pel que fa a la nacionalitat, la presència d’estrangers en el col·lectiu és reduïda, però és superior a la proporció de joves estrangers que hi ha en el conjunt de la ciutat.
A les dades del segon trimestre de 2016, període en el qual s’ha basat l’estudi, el percentatge del 13,2% que no estudiaven ni treballaven el constituïen 17.038 persones. D’ells, el 3,9% tenien estudis postobligatoris i 7,4%, estudis d’ESO o inferiors. A banda, un 4,5% de joves entre 16 i 24 anys afirmen que no tenen previst estudiar i tampoc busquen feina, bé perquè no saben on adreçar-se per trobar feina, estan amb expedient de regulació d’ocupació o estan esperant resultats d’una sol·licitud anterior.
Si mirem l’evolució en els darrers anys, després d’una dècada de disminució constant en el nombre de joves que estudiaven o treballaven els nivells d’ocupació s’han recuperat l’any 2016 des del 2001. El 86,4% dels i les joves de Barcelona estant estudiant i/o treballant. I entre 2001 i 2016, el percentatge de joves que estudien s’ha incrementat en 20 punts.
L’estudi assenyala que, a menor nivell educatiu assolit, més incidència entre els i les joves de 16 anys indistintament del sexe i que hi ha una millor incidència de persones que no estudien ni treballen un cop finalitzats els ensenyaments secundaris obligatoris.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha remarcat que és un informe que “ens ha de fer veure quines coses les diferents administracions no estem fent bé en l’acompanyament a aquests joves. Hem volgut aprofundir en l’anàlisi de la seva situació per saber què hem de canviar en el nostre sistema educatiu i com des del consistori hem de fer canvis en els programes professionalitzador per trobar el ritme dels joves que tenen molta complexitat vital, i quines són les eines que cal afegir. Per això hem encarregat l’estudi”.
De la seva banda, el comissionat d’Educació i Universitat, Miquel Angel Essomba, ha recordat que “Barcelona té un pla de xoc educatiu als barris amb més presència de joves que no estudien i tampoc treballen per tal de revertir les seves situacions. En aquesta línia es situen els instituts-escola que han de permetre millor transició a les etapes de secundària, la millora www.barcelona.cat/premsa 3 d’equipaments educatius en espais professionalitzadors amb forta connexió amb el teixit laboral o les accions de reforç de la Formació Professional.”
Deja una respuesta