L’Ajuntament de Barcelona ha fet un pas més enllà en la defensa dels drets energètics de la ciutadania, especialment de les famílies més vulnerables, amb mesures concretes que tenen a veure amb el subministrament d’aigua i llum.
La primera de les mesures està previst debatre-la a la propera Comissió d’Economia i Hisenda i la seva eventual aprovació suposaria eximir les famílies amb més dificultats del pagament de la taxa de clavegueram inclosa en la factura de l’aigua. La segona està en vigor des d’aquesta setmana i vol garantir la seguretat de les instal•lacions elèctriques. Tot plegat respon a la voluntat de fer “un pas endavant en la defensa dels serveis bàsics”, ha assegurat en roda de premsa el regidor de Presidència i Energia de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, que ha fet un repàs als mesos de feina previs a l’anunci de les dues mesures. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha insistit en el compromís ferm del consistori en la matèria: “La pobresa energètica afecta tot l’any i necessitem que la garantia de subministrament estigui tot l’any”, ha assegurat.
La modificació de la taxa del clavegueram respon a l’esperit de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i s’aplicaria als titulars beneficiaris de contractes de subministrament de xarxes domiciliàries d’aigua que es trobin en situació d’exclusió residencial, o bé en situació de vulnerabilitat apreciada pels Serveis Socials municipals. Barcelona es convertiria així en el primer municipi de Catalunya que integra aquesta taxa en la llei de pobresa energètica. La taxa del clavegueram té un cost d’entre 10 i 15 euros l’any i es cobra a través de la factura de l’aigua que emet Aigües de Barcelona als ciutadans. Des de l’Ajuntament es realitza una liquidació a l’empresa d’aigües on aquesta carrega un 1% per les despeses de gestió. Segons les ordenances fiscals vigents, la taxa del clavegueram és de 0,1529 euros per metre cúbic (€/m3) d’aigua consumida. Per establir el preu de la taxa es realitza un estudi del cost de la prestació del servei i es té en consideració que l’import de la taxa mai ha d’esser superior al cost real. En el cas de la taxa de clavegueram es tenen en compte els següents conceptes: costos directes del servei, costos indirectes del servei i l’amortització de la xarxa de clavegueram. Amb tots aquests costos, la taxa de clavegueram hauria de ser de 0,454€/m3 per tal que cobrís el 100% del servei, perquè amb l’import que hi ha a les ordenances (0,1529€/m3) només es cobreixen un 33,66% de les despeses. La taxa es troba congelada des de fa més de 6 anys.
En total, la factura de l’aigua té cinc conceptes: subministrament d’aigua, cànon de l’aigua, taxa de clavegueram, taxa de tractament de residus i IVA. A més a més, té dues parts diferenciades: la quota de servei, que és fixa i es paga en funció del tipus d’habitatge, i la part del consum, que és variable i consta de cinc trams establint una progressió de consum i de preu. El cànon és un tribut la titularitat del qual correspon a l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat de Catalunya) i també el recapta Aigües de Barcelona. La Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) també es recapta a la factura de l’aigua per compte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), tot i que no és una taxa de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment s’està treballant perquè la proposta que avui es presenta d’exempció en el cas del clavegueram s’extrapoli també a l’àmbit metropolità amb la TMTR.
Instal•lacions elèctriques de les llars vulnerables
La segona mesura per aprofundir la lluita contar la pobresa energètica passa per millorar la seguretat de les instal•lacions elèctriques a les llars vulnerables. Per aquesta raó el consistori ha negociat un conveni de col•laboració entre l’Agència d’Energia de Barcelona, l’Institut Municipals de Serveis Socials i el Gremi d’Instal•ladors de Barcelona. Mitjançant aquest conveni s’estableix un protocol per tal de poder efectuar la revisió i actualització de les instal•lacions elèctriques de les llars vulnerables. La idea és que l’Agència, cada cop que rebi un cas de derivació per part de Serveis Socials, contactarà amb el Gremi d’Instal•ladors per tal que aquest designi un tècnic autoritzat que revisarà la instal•lació elèctrica de la llar en risc d’exclusió. Si tot és correcte, aquest instal•lador emetrà el corresponent document acreditatiu sobre la seguretat de la instal•lació elèctrica de la llar.
Aquest document, anomenat Butlletí de Reconeixement d’Instal•lacions Elèctriques (BRIE), cal tenir-ho actualitzat en el moment de contractar un nou subministrament amb una comercialitzadora, atès que la companyia distribuïdora el sol•licita en efectuar-se canvis sobre les condicions de contractació del subministrament elèctric. Aquesta circumstància és especialment comuna quan es produeix una nova alta en el subministrament després d’un tall o baixa del servei, o bé quan es vol sol•licitar el bo social, i per tant afecta especialment les llars vulnerables. Sense aquest document, a la pràctica, no es poden fer canvis en el contracte de subministrament, com per exemple la disminució de la potència contractada.
Així doncs, l’Ajuntament de Barcelona facilitarà aquest servei per l’actualització del butlletí elèctric, adreçat a les famílies vulnerables que ho necessitin i que tinguin les instal•lacions en correcte estat mitjançant la col•laboració amb el Gremi d’Instal•ladors. La durada del tràmit, des de que es rep la sol•licitud fins a què un instal•lador contacta amb la llar vulnerable, no hauria de ser superior als cinc dies. Només tindran accés a aquest servei aquelles famílies que vinguin derivades de Serveis Socials i que disposin del corresponent informe d’exclusió residencial.
Campanya d’estiu als PAE
Coincidint amb l’arribada de l’estiu, i partint de la base que la pobresa energètica no entén d’estacions i no és un problema exclusiu de l’hivern, l’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una campanya comunicativa específica per recordar que els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) segueixen oberts durant les setmanes de més calor. L’accés a l’aigua potable com un bé públic i un dret bàsic i universal, així com el manteniment de la llar a una temperatura adequada que no sobrepassi els 26 graus centígrads conformen els dos eixos que es volen destacar durant aquests mesos d’estiu. A més a més, d’aquesta manera també es volen consolidar els PAE com un servei continuat durant els 365 dies de l’any. La campanya comunicativa suposarà la distribució de prop de 75.000 fulletons informatius en diferents equipaments municipals, així com la fixació de prop de 250 cartells.
Els 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE) que hi ha a la ciutat, amb un pressupost de 2,2 milions d’euros l’any, van començar a funcionar a finals del passat més de gener. Des de llavors els PAE han atès un total de 4.626 llars, però sumant les atencions fetes a través de Serveis Socials els serveis d’assessorament energètic han arribat a 7.476 llars, la qual cosa equival a donar resposta a una població de 18.690 persones. En 658 casos es va requerir d’una intervenció directa i urgent a la llar. Gràcies a l’activitat dels PAE i a l’anàlisi per part dels Serveis Socials dels llistats que els han fet arribar les empreses amb la relació d’impagats s’han pogut evitar fins a 1.921 talls de subministraments de persones en risc d’exclusió residencial. En aquest temps també han demostrat la seva validesa per fer altres tipus de tràmits amb les companyies subministradores que no sempre són fàcils pels usuaris: s’han gestionat 558 bons socials i s’han fet 644 canvis de potència contractada, entre d’altres. La feina dels PAE, però, va més enllà i també estan capacitats per resoldre els dubtes sobre subministraments energètics de la població i millorar la detecció dels casos de pobresa energètica, que sovint són molt difícils de visualitzar. De fet, després dels diferents protocols engegats per millorar la detecció d’aquesta problemàtica a la ciutat s’ha pogut observar que els 75% de les persones que acudeixen als PAE no eren usuaris previs dels serveis socials, la qual cosa reforça la necessitat de donar continuïtat als esforços que s’han fet fins ara per enfortir els circuits de comunicació i derivació, això com l’efectivitat de les campanyes actives de comunicació.
Deja una respuesta