El servei de teleassistència de l’Ajuntament de Barcelona adreçat a persones grans, persones amb diversitat funcional i persones amb valoració de dependència va atendre l’any passat gairebé 91.000 persones usuàries.
D’entre elles, el 97% van ser persones majors de 65 anys i un 72% eren dones. Això es concreta amb la instal•lació efectiva de gairebé 68.000 terminals a les llars que permeten millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones de dues maneres. D’una banda, representa una resposta adequada a les eventuals peticions d’ajuda davant situacions d’emergència i, de l’altra, permet actuar de forma preventiva i mantenir un contacte continuat amb la persona per prevenir situacions d’inseguretat, aïllament o soledat.
Coincidint amb l’inici d’un nou contracte d’assignació del servei per als propers tres anys, l’Ajuntament ha dissenyat uns canvis que han de servir per oferir una atenció més personalitzada, a banda d’augmentar el nombre de dispositius de seguretat instal•lats a les llars i el nombre d’unitats mòbils que es desplacen físicament als domicilis en cas que es detecti una emergència.
Aquestes millores es concreten en una dada: dels 10,37 milions d’euros que va suposar el servei per a les arques municipals el 2016, la previsió és que la partida econòmica creixi fins als 12,20 milions el 2019.
El nou model d’atenció, que seguirà estant actiu 24 hores al dia i 365 dies de l’any, a banda de ser gratuït, es desplegarà progressivament fins a la seva implementació total aquest mateix 2017. De moment, els usuaris han començat a rebre cartes explicatives en què s’informa de les novetats. Entre elles hi ha l’establiment de tres nivells d’atenció (bàsic, mig i alt) que determinaran la freqüència de les trucades de seguiment que faran els professionals del centre d’atenció del servei (45, 30 o 15 dies), amb l’objectiu d’evitar ser invasius i no interferir en la vida quotidiana dels usuaris. Fins ara, les prestacions que donava el servei eren les mateixes per totes les persones que atenia i n’hi havia que manifestaven no necessitar un seguiment tant intensiu i d’altres que en volien més.
“Cuidar-nos i cuidar dels altres ha de ser una responsabilitat col•lectiva. La cura és un bé comú perquè sense ella la societat no funcionaria”, ha manifestat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, durant la visita a un pis on viuen dos germans usuaris del servei. “Estem garantint drets, estem fent possible un envelliment més autònom i de més qualitat”, ha afegit, sobre un aspecte que implica tothom perquè tothom necessitarà tard o d’hora ser cuidat. Ortiz ha destacat també la valoració molt positiva que fan les persones usuàries perquè la teleassistència els permet “guanyar tranquil•litat”, tot recordant que es tracta d’un servei al qual pot accedir qualsevol persona que ho demani i compleixi els requisits, sense llistes d’espera. Sobre els canvis introduïts ha valorat que serviran per “adequar-se millor a la diversitat de la població”, quelcom possible també gràcies a l’increment pressupostari.
Canvis consensuats amb l’usuari
L’assignació de cadascun dels nivells es farà en funció de tres variables: salut, relacions socials i impacte de les cures. La valoració la farà l’equip de professionals de teleassistència, sempre després de fer una visita presencial al domicili de les persones usuàries i després de parlar amb elles i comptar amb el seu vistiplau.
L’objectiu és adequar les diferents prestacions tecnològiques i d’atenció a les necessitats de cadascú, perquè a cada nivell de suport li corresponen unes prestacions o altres: per exemple al nivell mig i alt li corresponen detectors de foc i fum a la llar i al nivell alt altres dispositius per augmentar la seguretat de la persona i del seu entorn, com ara el detector de monòxid de carboni (CO), el dispositiu d’obertura de porta, de caigudes o de moviment.
En qualsevol cas, els usuaris no hauran de fer res de forma proactiva durant aquest procés d’afinament. Seran els professionals de teleassistència els que es posaran en contacte amb les persones ateses i conjuntament amb elles definiran les prestacions tecnològiques i d’atenció que més s’ajustin a les seves necessitats. Els Serveis Socials, però, sí que recorden que el terminal de teleassistència necessita pel seu funcionament la instal•lació de línia telefònica fixa al domicili i, en cas de no tenir-ne, cal estudiar les alternatives cas per cas.
El creixement exponencial en el nombre d’usuaris del servei durant els últims anys, així com la previsió que la població de la ciutat seguirà el mateix procés d’envelliment, fan recomanable afinar el funcionament intern de la teleassistència. Fins ara tots els usuaris rebien les mateixes prestacions i, amb els canvis, el consistori espera oferir noves funcions a banda de seguir responent les peticions d’ajuda de les persones usuàries i actuant de manera preventiva amb un contacte continuat que previngui situacions d’inseguretat, aïllament o soledat.
Entre les millores del servei s’han incorporat nous suports per a la unitat de control remot que porta la persona usuària. Així, a més del tradicional penjoll que s’utilitza des de l’inici del servei també s’introduiran dispositius idèntics en polseres o en pinces que s’enganxen a la roba.
Instal·lació de 19.000 detectors de fum
També s’augmentaran els dispositius perifèrics per prevenir situacions de risc. Per exemple, està prevista la instal•lació de fins a 19.000 detectors de fum a les llars i 10.000 detectors més per a persones més fràgils que a banda del fum també poden avisar d’una fuita de gas o d’una situació de passivitat a l’interior d’una casa. També s’ha millorat el sistema de comunicació massiva en situacions d’emergència o catàstrofe i ara el centre de gestió serà capaç d’emetre 18.000 comunicacions en una hora en cas que fos necessari.
A més a més, s’augmentaran les garanties de custòdia i seguretat de les claus de les llars, s’incrementarà el nombre d’unitats mòbils per atendre emergències a domicili i es faran campanyes específiques per fomentar l’envelliment actiu i hàbits de vida saludables, ja sigui amb materials informatius o tallers. També es tindrà en compte l’atenció emocional i l’oferiment d’estratègies per a les persones cuidadores que tinguin a càrrec altres persones amb necessitats especials d’atenció.
Entre les novetats hi ha també el desenvolupament de tres programes pilots que tenen a veure amb innovacions tecnològiques importants: un de telemonitoratge, un altre de realitat virtual social i un tercer amb comptadors intel•ligents. En resum, el de telemonitoratge pretén millorar els hàbits de vida de persones amb hipertensió diagnosticada i amb tractament farmacològic; el de realitat virtual social pretén estimular sensorialment les persones amb gran discapacitat, i el de comptadors utilitzarà l’internet de les coses per ajudar en la detecció del deteriorament cognitiu.
Valoració excel·lent dels usuaris
Els canvis arriben en un moment en què els usuaris valoren el servei que reben amb una mitjana de 9,6 punts, i és que el 86,6% el qualifiquen com a excel•lent, un percentatge superior al 83% del 2015. Segons les 800 entrevistes fetes durant l’any passat, sobretot valoren el fet de sentir-se més segurs en cas de tenir una emergència, aportar més tranquil•litat al seu entorn i a ells mateixos, sentir-se més acompanyats i menys sols o bé poder seguir vivint a casa de forma independent.
L’any passat, el 39,5% dels entrevistats van admetre que havien hagut de prémer el botó d’emergència del seu aparell de teleassistència. Dins d’aquest percentatge, el 14,6% ho va fer en una situació d’emergència no real i el 24,9% sí que representava una urgència, la qual cosa va motivar la mobilització d’una ambulància o personal ambulatori i, en menor mesura, d’una unitat mòbil del mateix servei o d’un familiar.
Qualsevol persona empadronada a Barcelona major de 75 anys, en situació de dependència reconeguda o amb diversitat funcional acreditada pot sol•licitar el servei de forma gratuïta, tot i que també es presta a altres persones que no complexin aquests requeriments, sempre que hi hagi un informe favorable de l’ambulatori o dels serveis socials. Només un 1,8% dels usuaris són menors de 60 anys.
Deja una respuesta