L’Ajuntament de Barcelona ha tancat l’exercici de 2016 amb un superàvit de 97,5 M€. El govern de la ciutat proposarà invertir bona part del superàvit a finançar un seguit d’inversions financerament sostenibles, una possibilitat que preveu la normativa estatal pels ajuntaments que no superin el nivell d’endeutament permès.
L’exercici 2016 s’ha tancat amb una despesa total de 2.702 M€ i un percentatge d’execució del 97,6%, un dels més elevats dels últims 20 anys i molt superior, comparativament, al d’altres ciutats de l’Estat.
Els 97,5 M€ de superàvit es deuen en bona part a un millor comportament de la fiscalitat, amb una recaptació de l’impost de plusvàlues, superior al que hi havia previst (36 milions d’euros més). També, als ajustos en comptabilitat SEC, derivats de l’execució de la sentència de l’1% que resolia el contenciós per consolidar l’increment del sou del cos funcionarial municipal i de les devolucions de les PIES (Participació en els Ingressos de l’Estat) aplaçades.
L’objectiu del Govern municipal és poder destinar aquest superàvit a dues finalitats. D’una banda, a reposar el romanent de tresoreria, després que durant el 2016 s’hagi hagut de fer front a la sentència de l’1%, que va suposar abonar 70,7 M€. D’aquesta manera, proveint de fons la tresoreria municipal, es reforça la solvència i la liquiditat de les arques municipals i es continua garantint el compromís del Govern municipal de pagar els proveïdors a 30 dies.
D’altra banda, el Govern municipal destinarà part d’aquest superàvit a finançar inversions financerament sostenibles d’acord amb el Decret Llei 2/2014 i que inclou actuacions adreçades a millorar les condicions de vida i els serveis ciutadans a mig termini. El Govern municipal ja va contemplar aquesta opció en l’elaboració del pressupost 2017, que preveia superar la regla de despesa fixada per la Llei Montoro, contemplant un seguit d’inversions que quedaven vinculades al superàvit.
Inversions en habitatge
Es contemplen inversions principalment en habitatge per ampliar el parc protegit, i també es preveu finançar actuacions de millores de la xarxa d’autobusos, projectes de transformació urbana i de millora i manteniment de l’espai públic i zones verdes, accions de protecció i millora del medi ambient, com ara la construcció de punts verds i en l’impuls del projecte de transformació digital municipal.
Precisament, el primer tinent d’alcaldia, Gerardo Pisarello, acompanyat del gerent de Presidència i Economia, Jordi Ayala, va participar ahir a Madrid en una trobada amb una dotzena de ciutats de l’Estat per debatre sobre la normativa d’estabilitat i sostenibilitat financera que limita el marge d’acció dels municipis, i per fer un front comú i defensar políticament la necessitat d’impugnar l’esperit de la Llei Montoro i modificar el càlcul base per establir la regla de despesa.
Pisarello assegura que la liquidació de l’exercici 2016 demostra “que cal fer una esmena a la totalitat a la Llei Montoro perquè ofega la capacitat d’actuació dels ajuntaments, imposant limitacions a la despesa que s’han demostrat innecessàries i injustificades, veient la solvència dels comptes municipals”.
“Ens comprometem a veure com poder invertir aquest superàvit a polítiques que beneficiïn els veïns i veïnes, fent ús, per exemple, del superàvit per fer inversions financerament sostenibles, que contempla la mateixa llei com a únic mecanisme per superar la regla de despesa”, afirma Pisarello.
El gobierno Rajoy asfixia a los ayuntamientos. En defensa del muncipalismo, ciudades d todo el Estado plantamos carahttps://t.co/QoFFE58nRe pic.twitter.com/Iw8xjln3eL
— Gerardo Pisarello (@G_Pisarello) 23 de febrer de 2017
Deja una respuesta